lectures de la missa del diumenge XXX de durant l'any 28 de octubre de 2018

DIUMENGE XXX DE DURANT L'ANY

«qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots»

Lectura del llibre de Jeremies

Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»

Jr 31,7-9

Salm Responsorial

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni,
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles. R

Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,

amb quin goig ho celebrem! R

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R

Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R

Sl 125,1-2ab, 2cd-3, 4-5, 6 (R.:3)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

He 5,1-6

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

Mc 10,46-52

"Atents al pas de Déu per la nostra vida"

El llibre del profeta Jeremies als cp. 30-33 inclou oracles de salvació veient l’exili a Babilònia com execució d’un grandiós pla de la misericòrdia divina.
El vocabulari mostra el tema: «canviar la sort de...; reedificar...». Els beneficiaris de l’amor de qui és un pare per a Israel ho seran tots els del seu Poble.
Per obtenir l’alliberament, cal reviure l’expe - riència fundacional de l’èxode. L’arrel de tot és l’amor del Senyor que és lleialtat a l’Aliança i esdevé favor pel seu Poble en moments de dificultat.
El cp. 5 d’Heb presenta el paper del gran sacerdot a l’A.T. per fer-ne la comparació i aplicació a Jesucrist.
Els grans sacerdots són presos d’entre els homes evidenciant així la condició humana; i són destinats a representar els homes davant Déu, amb l’objectiu d’oferir a Déu dons i víctimes pels pecats; amb misericòrdia indulgent ben raonable: no els és difícil ser indulgents amb els qui pequen perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus propis pecats i els del Poble.
Ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot, sinó que és Déu qui els crida, com cridà Aharon. També Crist no s’atribuí a Ell mateix la glòria de ser Gran Sacerdot sinó que li fou donada pel Pare Déu.
En la guarició del cec de Jericó hi ha 7 passos, símbol de la plenitud del camí recorregut.
1. Sentí dir que passava Jesús de Natzaret: viu atent al pas de Déu per la seva vida.
2. Cridà: «Jesús, compadiu-vos de mi»: s’adreça amb confiança a Jesús.
3. Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava més fort: sap a qui no ha de fer cas.
4. Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo»: el Senyor mai passa de llarg davant les nostres súpliques.
5. Al cec i li diuen: «Vine que et crida»: reconeix l’encàrrec de Déu en els qui abans el re nyaven.
6. Ell llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús: a la vida calen opcions puntuals coratjoses.
7. Jesús li pregunta: «Què vols?». Ell respon: «Que hi vegi!»: no és prou demanar; cal fer-ho amb confiança.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi